El català central compta amb cinc subdialectes:
- SEPTENTRIONAL DE TRANSICIÓ
També anomenat català central del nord, pertany a les comarques gironines (Alt
Empordà, les dues Cerdanyes, el Ripollès, la Garrotxa, el Gironès...). Es caracteritza per:
- la pronúncia amb o tancada dels mots: flor, pont, olla…
-Tancament d’algunes[ ] en [e]: béstia
-Usen les formes MEU, TEU, SEU tant pel masculí com pel femení:
casa meu
-Ús del mot PLA per a les afirmacions: ell pla que s’ha espavilat
-1a psing Present d’Indicatiu: UT /-UC: pensuc, estimut...
-1a psing Present d’Indicatiu del verb SER: jo som
-Imperfets d’Indicatiu dels verbs de la 2a o 3a conjugació amb V: sevia > seia,
crevia > creia...
-Verb auxiliar ÉSSER: jo som anat a França
-Lèxic: amb rossellonismes i gal·licismes. Ex: cercar, recossirar (buscar amb poc
moviment), caçar (buscar amb la incertesa de trobar)...
- BARCELONÍ: És el subdialecte parlat a Barcelona i les rodalies, amb tendència a ampliar-se a causa de la mobilitat dels seus parlants. Gran obertura de les neutres finals
- Caiguda de [e!] + R: tronja, escarbat, Tresa, brana, brenar...
- GUA > ga: aiga, llenga...
- Fa ieisme: paia, ui, taiar, abeia, ceia, vui
- Sol confondre consonants sordes i sonores (impressió es pronuncia sonora, formatge es fa sord).
- Pretèrit perfet perifràstic amb e (vem, veu anar)
- Lèxic: nen, nano, noi, ajupir-se, mongeta tendra, mongeta seca, solter, verola, llaminer, ocell, vas, borni, gall dindi...
- TARRAGONÍ: Ocupa la zona sud del català central (comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà).
- Articula la I de –IX-: caixa, faixa...
- Distinció entre b i v, a diferència de la resta de català central
- Ús del demostratiu aquet, aqueta
- Articulació africada de J, G + e, i, X inicials: xocolata, xut, Jordi, gelat...
- Palatalització de vocals pretòniques: xicolata, siroll, ginoll...
- Diftonguen la o inicial: aulor, aufegar...
- IN passa a NY: fenya, cunya...
- Article: el/lo
- Pronoms personals: naltros, valtros, nantros...
- Lèxic: Afinitats amb l’occidental: xiquet, bajoca, camí (vegada), fadrí, manya, xalar, acotxar-se, fesol, moixó, guerxo, cleca, embafat, xafarot, pelsigar...
- XIPELLA : Varietat de parlar que s'estén entre el català central i el català nord-occidental per una franja els punts més representatius de la qual es troben dins d'Alt Urgell (Tuixén), la Segarra (Les Oluges) i la Conca de Barberà (l'Espluga de Francolí).També inclou Santa Coloma de Queralt i Solivella.
- Tret singular i propi: La neutra final , generalment amb la grafia e, passa a i: cànim, pari, àpit, quinzi, diuin, cantis...
- Plurals +IS: vilis,lis oquis, lis vaquis...
- 3a psing del Present, Imperfet i Condicional d'indicatiu: -I ell canti, ell cantavi, ell cantarii
- SALAT: Conjunt de parlars del català central caracteritzats per l'ús (com en el català insular o balear) de l'article ES (S'), SA (S'), ES, SES.
Trets lingüístics
|
Característiques del català central
| |
Fonética
|
Vocalisme tónica
|
Podem trobar alternança en l’articulació de les [ ]i [ ]en els mateixos mots, segons les zones:farigola, tren, primavera...
[u],[a],[i],[ə][i],[u],[e]
|
Vocalisme àtona
|
[u],[ə],[i]
| |
Iodització
|
[y] > [j] Iodització a les comarques de la Catalunya Vella, excepte
Barcelonès, Baix Llobregat i l’Anoia:
ui < ull, ai < all...
| |
Sons finals
oclusius
|
Emmudiment en els grups MP/MB, ND/NT, LD/LT, RD/RT:
tomb, camp, alt,
fort...
| |
Lèxic
|
Mots propis: llombrígol, llavis, escombra, noi, barrejar, papallona, vermell, mandra, sorra, demà-passat, cargol, escombra, joguina, llard...
| |
No hay comentarios:
Publicar un comentario